LA SEXUALITAT

L’últim dimecres el vàrem dedicar a parlar de sexualitat en l’àmbit de la salut mental. Va ser molt engrescador doncs tots vàrem intervenir aportant opinions, comentaris i experiències personals.

A l’hora d’abordar el que enteniem per sexualitat, aquest concepte ens va suggerir molts aspectes com: el plaer, l’instint, la conducta, la subtilesa i sobretot la comunicació. En aquest darrer punt, vem pensar que en la sexualitat es tractava de comunicar als altres i fins hi tot d’autocomunicar-se amb un mateix. Comunicar tant sensacions, desitjos, estímols i emocions, com sentiments.

En algún moment es va parlar dels rols dels “actors” en l’activitat sexual. Potser hi hauria una sexualitat masculina (més directa, més impulsiva, més visual..), cosa atribuïble a la testosterona i una femenina (més complexa, més delicada i més necessitada de preàmbuls..). Tot i que en principi semblava que es buscaba atribuïr la iniciativa a la part masculina, aquests dos rols podien ser intercanviats o compartits.

Es va parlar també, de que la sexualitat, en el cas d’ésser compartida ha de comprendre pràctiques acceptades de comú acord per les persones que hi participen i sempre amb el degut respecte i consideració a l’altre.

Una de les conclusions a que vàrem arribar va ser que és important la sexualitat també en les persones afectades per un transtorn mental i que cal sols abordar-la quan ens sentim preparats, quan en sentim necessitat, sense presses i per tal de sentir-nos bé; en el sentit de no sentir-nos obligats ni coaccionats. De fet, la propia societat està molt sexualitzada...

(anuncis, models publicitaris, pel.lícules, famosos…) i això pot condicionar l’autoestima i questionar-se si la teva vida té poca sexualitat o si no assoleixes unes expectatives sexuals imposades desde els mitjans.

L’esfera de la salut és determinant per a poder disfrutar plenament de la sexualitat i quan no es té bona salut mental pot passar:

•       Que es vegi empitjorada l’autoestima
•              Que disminueixi la motivació i l’interès en tenir relacions sexuals
•       Que en prendre fàrmacs psicòtrops (antidepressius, antipsicòtics, etc) es dificulti la capacitat de resposta sexual, cosa que alhora condiciona els dos ítems anteriors.

A manera de conclusió final, vem establir que la forma en que ens sentim influeix en el que fem (conducta), en com ens valorem (autoestima) i en com ens valoren els altres (acceptació social).